11 d’ag. 2017

28 de juny 2017

21 de juny 2017

19 de juny 2017

La gran cisterna desconeguda de les Pedreres
A l'interior de la muntanya, quasi a sota del Pirulí, hi ha un dipòsit d'aigua del s. XVI que va servir a un convent dels caputxins i a un fort de defensa
Tapi Carreras | Girona 19.06.2017 | 07:05

·       
Corrent per la muntanya, fugint del nucli urbà i olorant la natura, hom pot arribar fins a les Pedreres. A l'extrem més cap al sud-est, ja amb vistes al cementiri vell, Montilivi, el Parc Científic, Vila-Roja i Font de la Pólvora es detecten unes ruïnes. Abans s'ha passat per un polvorí, més nou que l'històric, i pel Pirulí. Sota les restes d'aquesta construcció enderrocada s'hi aprecia un forat, com si fos l'entrada a una cova, cobert amb una reixa i un cadenat. Pocs són els qui hi han pogut entrar.
És la porta d'entrada a una enigmàtica cisterna del segle XVI que ha caigut pràcticament en l'oblit. «El forat és quasi tan gros com una Catedral», havia apuntat un afortunat que hi havia entrat i que posava la mels als llavis a aquest corredor. L'accés està tancat des de fa anys després de comprovar que hi entrava gent a dormir, s'hi feien pintades, s'hi bevia alcohol,s'hi drogaven i s'hi llançaven animals morts o motos. Es va netejar el primer any de mandat de Carles Puigdemont.
No hi ha cap punt d'il·luminació i per tant, és fosc, talment com una nit negra i sense estrelles. Només una llanterna permet posar el peu sense perill. Al forat s'hi baixa per un túnel en forma de rampa. A la part final hi ha una corda per facilitar el descens. El túnel ressegueix el lateral d'una enorme paret que respon al perímetre del dipòsit. La temperatura és d'almenys quinze graus més baixa que a l'exterior. Amb la calor d'aquests dies s'agraeix. Es detecten unes estalactites incipients. A les parets hi ha insectes que tan semblen una aranya com un mosquit gegant i que, amb l'ombra de la llum artificial, es transformen en monstres amb ulls brillants. El silenci només es trenca amb el ressò de les trepitjades.
Una porta misteriosa

Una petita cruïlla possibilita anar cap a un nou túnel d'evacuació a l'exterior, que ara s'ha obstaculitzat per impedir l'entrada d'objectes o éssers. A l'altre costat de cruïlla es pot continuar resseguint el perímetre de la cisterna que acaba abruptament a la meitat d'un dels murs laterals del dipòsit. Hi ha una paret, a l'estil d'una porta tapiada, que dona per finalitzat el misteriós recorregut al voltant de la cisterna. Es desconeix què hi pot haver darrere, si és que hi ha quelcom. Al costat, hi ha un foradet d'un metre d'alçada que permet entrar, de quatre grapes, ja a l'interior de la cisterna.
Una de les persones que ha entrat a l'indret per estudiar-lo és Jordi Pericot, un deliniant apassionat de la història de Girona. N'ha fet plànols després de medir la cisterna. Fa 10 metres de llarg i 12 metres d'ample. Són 120 metres quadrats que, amb una alçada de 6,4 metres permetria acumular 700 metres cúbics d'aigua, equivalents a uns 700.000 litres. La cisterna està construïda, ja en origen, amb quatre voltes gòtiques ogivals al centre que aguanten l'estructura perquè no cedeixi. L'aigua s'extreia des de dalt per un pou, ara inutilitzat amb formigó perquè ningú hi caigui.
Jordi Pericot ha analitzat multitud de llibres antics per obtenir detalls de la cisterna. Explica que un grup de l'ordre dels caputxins va aprofitar l'existència d'una petita ermita de principis del segle XV per establir-se a les Pedreres. Era l'any 1581. A poc a poc van engrandint l'edifici. Hi ha constància d'obres d'ampliació el 1584 i el 1587. En aquesta època, hi ha documents que esmenten la construcció de la cisterna d'aigua. Cap al 1650, va convertir-se en convent. Els caputxins van refugiar-se a Torre Gironella i a dins de les muralles de Girona als inicis de la Guerra de Successió. El 1733, el rei Felip V els donaria permís perquè fessin un nou convent a l'actual Museu d'Història. Era el 1762. També hi van construir una cisterna soterrada, més petita.
Els governants de l'època van veure que les Pedreres era un bon indret estratègic i el van convertir en un fort, poc abans del setge de Girona de la Guerra de Successió del 1711. Era el 1707. Si des del castell de Montjuïc es podia veure tot el nord, des del fort dels caputxins es podia divisar la zona sud, Montilivi i el camí de Sant Feliu. Des de meitat del s.XVII ja hi havia el fort del Condestable i el de la reina Anna i d'altres més petits, com el del Calvari, a la muntanya de la O, el de la Ciutat i el del Capítol.
El fort dels caputxins tenia uns 120 metres de llarg i uns 80 d'ample i ocupava una superfície de 8.500 metres quadrats amb quatre baluards i un hornabec d'uns 3.000 metres quadrats i un petit fossar amb un pont. El fort va estar actiu fins a la guerra napoleònica. Amb l'arribada dels francesos per la zona de Palau, en el primer setge (1808), el primer canó es va disparar des d'aquest fort. Durant el setge final dels francesos (1809), el fort era defensat per un batalló de voluntaris de Tarragona i el primer batalló de Miquelets de Manresa. Aquest fort, mai va ser capturat. Segons recull l'exalcalde Emili Grahit en les seves memòries, el fort tenia vuit canons i dos morters. Quan el 1814 les tropes franceses van abandonar la ciutat, ho van fer destruint totes les fortificacions, per si havien de tornar. Des d'aleshores, només hi ha restes escapades. Anys més tard, el 1924, a la zona s'hi va construir un segon polvorí no massa allunyat d'un de ja existent. I el 1992, el Pirulí.
Fa uns anys, l'Associació de Veïns de les Pedreres va aconseguir organitzar una visita guiada a la cisterna, en col·labotació del Museu d'Història i amb la recreació dels Amics de la Girona Napoleònica. La presidenta, Pilar Adroher, reivindica que aquesta cisterna i tot el patrimoni històric de la muntanya es recuperi i es pugui ensenyar als interessats. Recorda que des de fa molt anys, l'entitat veïnal reclama que s'acabi l'adequació d'una anella verda que permetria gaudir de la riquesa de la muntanya, amb la seva fauna i flora, i quan fos possible, entrar a les restes històriques.





1 de juny 2017

23 d’abr. 2017

6 de febr. 2017

4 de febr. 2017

Girona tanca l'acord per reallotjar les 37 famílies que viuen a les Pedreres

Els nascuts abans del 1965 es podran quedar a les cases actuals la resta de la seva vida · Altres podran triar entre anar a unes cases que es faran a prop de Torre Gironella, ubicar-se en un pis de lloguer social ja existent o rebre una indemnització

04.02.2017 | 10:08
Les cases de les Pedreres, construïdes fa sis dècades, ara hauran d´anar a terra 
L'Ajuntament de Girona aprovarà en el proper ple el Pacte Social de les Pedreres, un acord per reallotjar les 37 famílies que viuen en vivendes construïdes de forma il·legal en sòl públic des de fa uns seixanta anys. El consistori vol recuperar ara l'espai per renaturalitzar-lo i tirar endavant el Pla Especial de les Pedreres, però els veïns tenen drets adquirits després de sis dècades vivint en aquesta zona. Per això, l'Ajuntament els ofererirà quatre opcions per reallotjar-los, i cada família podrà escollir –i negociar amb el consistori– aquella que més li convingui. Aquest pacte ja compta amb el vistiplau de les famílies.
Després d'anys de negociacions, l'Ajuntament i les famílies, que inicialment es volien quedar a les cases i que se'ls regularitzés la situació, han arribat a un acord que planteja quatre opcions. En primer lloc, els nascuts abans de l'any 1965 i els seus cònjugues podran seguir vivint a la seva vivenda actual fins al final de la seva vida. En aquesta situació es troben sis unitats de convivència (ja siguin parelles o persones soles).
Una segona possibilitat per als veïns serà traslladar-se a unes cases unifamiliars que es construiran en un espai proper a Torre Gironella. Aquest terreny, que és municipal, primer s'haurà d'urbanitzar i a continuació les vivendes es finançaran a través d'una cooperativa o l'empresa municipal Vivendes de Girona. Els veïns podran viure-hi pagant un lloguer social i amb ajuts per a l'habitatge i, passats 30 anys, tindran l'opció de comprar la vivenda i convertir-se en propietaris. Aquesta opció dona resposta a una de les principals demandes dels veïns, que sempre han volgut viure a prop els uns dels altres i no allunyar-se de la zona on han viscut tota la seva vida. A l'espai reservat hi caben uns 30 habitatges
La tercera opció per a les famílies consistirà a ser reallotjades en habitatges socials que l'Ajuntament té disponibles a diferents punts de la ciutat. En aquest cas, les famílies tindran dret a una indemnització per les seves vivendes que es determinarà a partir d'una taxació que realitzarà el consistori. Aquesta opció no la tindran els que optin per anar a les cases de Torre Gironella, ja que en aquell cas s'haurà d'assumir el cost de la urbanització del terreny.
Finalment, la quarta possibilitat per a les famílies serà quedar-se només amb la indemnització per a la vivenda. Aquesta opció està pensada per si alguna família vol marxar a viure fora de Girona, tot i que el consistori preveu que no l'acabi escollint ningú.
Amb aquestes quatre opcions sobre la taula, cada família haurà d'escollir quina prefereix i tancar acords bilaterals amb l'Ajuntament. Un cop se sàpiga quanta gent opta per cada opció, el consistori tirarà endavant les diferents solucions, però no es preveu que sigui un procés ràpid. De fet, podria durar fins a vuit o deu anys.
La tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials, Sílvia Paneque, ha explicat que aquest pacte, que ja compta amb el vistiplau de les famílies i que s'aprovarà en el ple del dilluns 13 de febrer, permetrà a l'Ajuntament recuperar aquest espai per a la ciutat i renaturalitzar-lo, mentre que els veïns -unes 140 persones- tindran la tranquil·litat de comptar amb un marc legal que asseguri el seu rellotjament en bones condicions.
Paneque també s'ha reunit amb les associacions de veïns dels voltants, com la del barri de les Pedreres i la de Torre Gironella, per tal d'explicar-los com es portarà a terme tot el procés i garantir-los que també es faran millores en les seves zones. De fet, el pressupost de 2017 ja compta amb una partida de 20.000 euros per fer millores a Torre Gironella. Segons ha indicat Paneque, des d'ara mateix ja es poden fer petites intervencions en matèria de sostenibilitat a tot el voltant de les Pedreres. A més, també ha explicat que hi haurà un equip tècnic que treballarà a la zona per garantir una bona convivència a la zona. D'altra banda, l'Ajuntament també té previst destinar una parcel·la per als animals, com per exemple cavalls, que ara els veïns tenen als seus patis o a la zona del voltant.
El ple del dia 13, doncs, servirà per donar llum verd tant el Pacte Social com el Pla Especial de les Pedreres, que només està pendent de l'aprovació definitiva.

21 de gen. 2017

4 de gen. 2017




 
El 5 de gener de 2017, Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient visitaran la ciutat de Girona. Se'ls podrà trobar de les 16.30 a les 17.30 hores en el Campament Reial, ubicat als Jardins de la Muralla. Seguidament i junt amb la seva comitiva reial, realitzaran una cavalcada pels carrers de la ciutat, acabant la visita amb un acte de comiat a la Plaça de Vi.

Precavalcada A - A partir de les 16 h
RECORREGUT:
Centre Cultural La Mercè, carrer de l'Auriga, carrer Nou del Teatre, plaça del Vi, carrer dels Ciutadans, plaça de l'Oli, carrer de la Cort Reial, carrer de l'Argenteria, pont de Sant Agustí, plaça de la Independència, carrer de Santa Clara, pont de Pedra (punt de trobada de les precavalcades al principi de la rambla).

Precavalcada B - A partir de les 16 h
RECORREGUT:
Centre Cultural La Mercè, carrer de l'Auriga, carrer Nou del Teatre, plaça del Vi, carrer dels Ciutadans, plaça de l'Oli, carrer de la Cort Reial, carrer de l'Argenteria, Rambla de la Llibertat, pont de Pedra (punt de trobada de les precavalcades al principi de la rambla).

Cavaldada de Reis - 18.30 h
RECORREGUT:
Ppasseig del General Mendoza, carrer d'Ultònia, carrer del Migdia, carrer de la Creu, carrer de Joan Maragall, plaça de Pompeu Fabra, Gran Via de Jaume I, avinguda de Sant Francesc, lateral nord de la plaça de Catalunya, pujada del pont de Pedra i plaça del Vi.

Aproximadament a les 20 h pregó dels Reis d'Orient a la plaça del Vi (interpretat en llengua de signes per l'Associació Gironina de Sords).
Durant el pregó dels Reis a la plaça del Vi hi haurà un espai reservat per a persones amb mobilitat reduïda.

Durant tot el dia 5 de gener les Muralles de Girona estaran tancades al públic, i la passera de l'Alferes Huarte estarà tancada a partir del migdia.

L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Girona instal·larà una carpa a la plaça de Catalunya on entregarà polseres amb motiu de la cavalcada de Reis.

Ho organitza: Associació de Jesús Crucificat - Manaies de Girona
FacebookTwitter 

28 de des. 2016

14 de nov. 2016

28 d’oct. 2016

Benvolguts veïns , amics i familiars,

Així queda la proposta d' activitats de la graella  de la setm de Fires de Sant Narcis que  tindran lloc al nostre barri i entorn , a les quals esteu tots convidats a anar si són del vostre interés:


- el diumenge  30 d'octubre a les 11h Jornada de portes obertes al Refugi antiaeri dels Jardins de la Infancia

- el dilluns 31 mati  a les 11'30hJocs Tradicionals Catalans a Jardins de Vista Alegre

- el dissabte 5  a les 20h als Jardins de la Infancia l'espectacle "Lluminàries de Fires " que fa recorregut des d'aquest punt i rua de carrer fins acabar als Jardins de la Muralla

- i finalment .....la cloenda de Fires  el diumenge 6 de novembre a les 20h "MIrador de Focs Artificials i xocolatada" des de la terrassa de l'Hotel AC. Podeu passar a recollir els tiquets a partir del dia 2 nov segons diuen els de l'HotelAC en el seu cartell.


I avancem informació de la propera i ja 9a Passejada Cultural de les Pedreres 2016  que tindrà lloc la matinal del diumenge 13 de novembre per si us voleu reservar aquest diumenge mati i conéixer de primera mà, amb guia expert els llocs a on van anar les pedres i l'aigua que provenia de la muntanya de les Pedreres, perquè visitem la Muralla  des de dalt i la Catedral des de dins inclós el soterrani de la mateixa.  

Doncs apali, a gaudir de la setm de Fires , aqui i a la ciutat.!!





4 d’oct. 2016

12 de set. 2016





16è GIRONA JAZZ FESTIVAL 

MOSTRA DE GRUPS
17 SETEMBRE - 18H. JARDINS FORA MURALLA GRATUÏT 

Mostra de grups del Taller de Músics de Barcelona, Collectiu Jazz del Conservatori de Perpinyà i Escola de Música Moderna de Girona. Inauguració del Festival!
Hi haurà servei de bar amb begudes i menjar. 

Els combos del Taller de Músics estan formats per: 

COMBO 1
Marc Búrdalo, guitarra
David Moyano, contrabaix
Joan Torné, bateria

COMBO 2
Clara Fiol, veu
Lucas Delgado, piano
Carles Medina, saxo
Tomàs Pujol, baix elèctric
Kike Pérez, bateria




  


18 d’ag. 2016

13 de jul. 2016

27 de juny 2016

21 de juny 2016

15 de juny 2016

14 de juny 2016

13 de juny 2016

28 de maig 2016

26 de maig 2016


Les Pedreres de paper

26.05.2016 | 10:41
Quan es va fer l'última pavimentació de la rambla de la Llibertat, a Girona, es va seguir amb gran interès la seva realització. Ens és familiar. La pedra utilitzada procedia de la pedrera i indústria de Sant Vicenç de Castellet, que resulta ser d'iguals característiques que la pedra de Girona. Amb això semblava que les pedreres de Girona ja devien ser tancades. No era pas així, sinó que el sentit pràctic de l'obra va aconsellar servir-se d'aquella altra banda. Anys més tard, quan s'estaven fent els treballs de restauració de la façana barroca de la catedral de Girona es va veure que aquelles peces i fragments d'escultures que calia refer, per deteriorament dels originals, s'elaboraven amb pedra de Girona, extreta d'alguna pedrera de les que tenim al barri de les Pedreres; era el treball que realitzaven els picapedrers, a peu d'obra, al soterrani de la mateixa catedral. Va ser una bona descoberta dels gironins: la pedra de Girona i les Pedreres continuen la seva llarga vida, feta de nom i de renom.
Girona viu molt d'esquena al barri alt de llevant, les Pedreres. És impossible encabir aquí tota la vitalitat i la diversitat que ha generat el barri. La mateixa història de Girona està lligada a la seva geografia, de quan el barri havia tingut quatre fortins: Reina Anna, Calvari, Condestable i Caputxins, marcant amb dents de serra un perfil que arrancava a la Torre Gironella. I totes aquelles restes han acabat essent com una mena d'antiga bugada estesa al sol, escampada per la gespa de la muntanya. L'estament militar modern, com aprofitant el clima bèl·lic del paratge, s'hi va construir dos polvorins que avui són també restes que empastifen el paisatge pacífic. I el paisatge que ofereix la muntanya és un privilegi, massa desconegut pels gironins. Mirant a llevant, la vall de Sant Daniel enclotada tot esperant que algú li editi l'antologia literària que podria començar amb El pecat de la novícia, de Joan Badia. Mirant a ponent hom contempla la ciutat i rodalies, i més enllà l'amfiteatre lluminós de les sorprenents postes de sol, una altra antologia, aquesta fotogràfica. Era -i podria tornar a ser- el paisatge dels excursionistes que anaven i tornaven dels Àngels per les dreceres del Polvorí, avui en pèssim estat, que han cedit el protagonisme als camins de Sant Daniel.
Les Pedreres varen ser també objecte d'urbanisme, però sense la batuta del conjunt. Els plans sempre hi varen quedar curts, en part per la propietat militar de la zona més alta que, inevitablement, s'havia d'anomenar amb sarcasme «zona de guerra». Al barri també s'hi ha instal·lat alguna onada de migracions amb una incerta integració. Queda a la muntanya el senyal inequívoc de les explotacions de la pedra, les pedreres descarnades, algunes ja en ple abandó. Queden allí com fondes i honroses esgarrapades del treball de diverses generacions fetes a l'aspror de la matèria primera, quan la nostra curiositat juvenil ens menava cap al Poble Sec, l'entranyable carrer de la Muntanya, pujar al camí de la Ferradura i escoltar aquella inoblidable barreja del so parsimoniós de les eines dels picapedrers amb el cant dels grills quan feia calor i amb les peripècies dels novells afeccionats a l'esquí, quan a Girona hi nevava.
Ens cal parlar de les Pedreres i, sobretot, que s'hi emprengui l'actuació deguda. Per estimar-nos més el propi entorn, la seva configuració, les seves possibilitats i ofertes, encara grans.
Els últims Ajuntaments de Girona -sí, en plural- ens tenen acostumats que el tema de les Pedreres surt, només, als diaris amb aires de xerrameca i de milhomes, i no se sap cada quant toca de publicar alguna altra coseta. Són aquestes les pedreres de paper. Malaguanyada muntanya de debò.

25 de maig 2016

24 de maig 2016